Volem informar-los que l’assegurança de crèdit és una eina financera fonamental per a les empreses, ja que ofereix protecció contra el risc d’impagament per part dels seus clients.

L’assegurança de crèdit és una modalitat d’assegurança contra danys, assegurança patrimonial, que té com a objecte la cobertura del risc d’impagament per part d’un deutor, i que es regula en els articles 69 i següents de la Llei del contracte d’assegurança.

El funcionament d’aquesta mena d’assegurances és bàsic: una empresa rep una comanda, i aquesta, abans d’executar-lo, li envia l’operació a l’asseguradora perquè el validi. Una vegada validada, s’executa la comanda. Si el client rep el producte i no paga, l’asseguradora indemnitza al seu assegurat.

Així i tot, hi ha molta varietat en el mercat d’assegurances de crèdit. A vegades la pòlissa no implica una verificació comanda per comanda a cada client, sinó que és una assegurança d’operacions comercials que el client de l’asseguradora intentarà activar quan existeixi impagament. A vegades, és possible que l’asseguradora entengui que el seu client ha obrat malament, sigui per mala fe o negligència, i entengui que hi ha exclusió del risc i no cobreixi l’operació comercial.

Aquestes assegurances són molt útils per a les empreses que lliuren productes tangibles. Per exemple, en el mercat global de la fruita, o de la carn, les comandes no es paguen al moment. Moltes vegades es fixen contractes amb pagaments a 60 o 90 dies, per no dir a vegades 120 dies. Això implica que una tona de taronges no sigui pagada al moment, sinó que el majorista envia la tona en transport terrestre (per exemple), i el fruiter la rep. Aquest ven aquest producte i després paga al majorista. Pel fet que els pagaments no són al moment, l’assegurança de crèdit té molt sentit. Passa una cosa molt similar per la carn, el peix, i fins i tot en el mercat del vidre industrial o de qualsevol producte tangible que es pugui transportar.

L’asseguradora normalment cobreix les operacions quan el contractant entra en concurs de creditors. Després d’això, és la mateixa asseguradora qui, a través dels seus advocats, interns o externs, s’encarregarà de reclamar al tercer que ha impagat. Sovint, aquestes situacions necessiten advocats que tinguin experiència en reclamació de quantitat, perquè és probable que hi hagi diversos escenaris inesperats: que el client final no hagi pagat per un descontentament en el producte (producte en mal estat, inservible o que no es correspon amb la comanda).

Una altra possibilitat és que el client final que ha impagat estigui en una situació comptable que responsabilitzi als seus administradors (fer operacions mercantils amb fons propis negatius, per exemple).

Una última possibilitat més remota és que el client final hagi comès una estafa, en connivència o no amb l’assegurat, i en aquest cas cal interposar acció penal. Els productes més proclius a ser objecte d’estafa són els que tenen una sortida ràpida en el mercat: pernils, conserves de peix o televisors. En aquest sentit, és molt delicat assegurar operacions a empreses que treballen amb aquests productes, encara que es fa igualment.

Aquestes assegurances contribueixen a l’estabilització de les empreses en el mercat, ja que les protegeixen davant la fallida dels seus creditors com davant la morositat prolongada, i funcionen com una garantia més de bon funcionament.

La cobertura depèn de l’activitat de l’empresa, del seu mercat de treball i de l’assegurança contractada.